MUSICAL EL FANTASMA DE L'ÒPERA
Tívoli - fins al 01 de febrer de 2026
SINOPSI
Submergeix-te en una espiral d’obsessió a través del fantasma de l’òpera. Descobreix una història apassionant d’amor, mort i desastre entre un geni de la música que viu amagant-se del món a les entranyes d’un teatre i Christine, una jove amb una veu celestial que no trigarà a descobrir el terror que amaga sota la seva màscara. Podrà resistir-se a l’encanteri del Fantasma, o serà arrossegada al seu món de foscor i bogeria?
ANÀLISI
L’escenografia és un dels grans atractius de la producció: monumental, detallista i plena d’efectes que sorprenen. El disseny combina a la perfecció la pompositat del teatre parisenc amb la foscor subterrània on s’amaga el Fantasma, creant un contrast visual que reforça el to de la història. Els canvis d’escena, però, no sempre són tan àgils ni precisos, fruit de la gran complexitat tècnica del muntatge. L’ús combinat de decorats mòbils, efectes especials i una orquestració en directe fa que cada funció sigui un repte en si mateixa, i això dona encara més valor a la feina tècnica que hi ha darrere de cada representació.
El repartiment d’aquesta producció és d’un nivell altíssim i sosté amb solvència la magnitud d’una obra tan exigent. Cal destacar especialment Ana San Martín, que ofereix una interpretació esplèndida com a Christine Daaé. La seva veu és pura, brillant i capaç d’elevar cada escena a un nivell gairebé celestial. No només domina la tècnica vocal amb una precisió admirable, sinó que també transmet una emoció sincera que connecta profundament amb el públic. La seva Christine és fràgil i valenta alhora, atrapada entre l’admiració, la por i la compassió que sent pel Fantasma. És, sens dubte, una de les interpretacions més sòlides i emocionants de la producció.
VALORACIÓ PERSONAL
Personalment, El fantasma de l’òpera m’ha semblat una experiència fascinant i d’una bellesa escènica inqüestionable. És un espectacle que et transporta immediatament a un altre món, ple de música, misteri i emoció. He sortit del teatre amb aquella sensació que només ofereixen els grans musicals: la d’haver viscut una història amb ànima, plena d’imatges que et queden gravades.
En el meu cas, la funció va haver d’aturar-se uns minuts a causa d’una incidència tècnica amb un mecanisme escènic, just quan faltaven pocs minuts per al final. Un recordatori, com dèiem, de fins a quin punt el muntatge és complex i exigent.
Dídac Haro
