GEGANT
Goya - fins al 02 de novembre de 2025
SINOPSI
Estiu de 1983. El famós escriptor anglès Roald Dahl revisa les proves del seu últim llibre, que està a punt d’anar a la impremta, però l’escàndol provocat per un article antisemita que ha publicat fa poc no sembla apaivagar-se. Al llarg d’una sola tarda a casa seva, enfrontat a una interlocutora inesperadament bel·ligerant, Dahl es veu obligat a triar entre disculpar-se públicament o posar en risc la fama i la reputació.
ANÀLISI
Gegant és una obra que posa el focus en conflictes del nostre temps i ho fa des d’una mirada humana, incòmoda i lúcida. Amb un text intens i ple de matisos, la peça interpel·la l’espectador des del primer moment, obligant-lo a reflexionar sobre qüestions socials, polítiques i morals que travessen la nostra actualitat. No és una obra fàcil ni lleugera, sinó una proposta densa i valenta que exigeix atenció i implicació.
L’escenografia ens trasllada a la casa de Roald Dahl, representada mentre està en obres. L’espai combina realisme i simbolisme, mostrant un entorn domèstic ple d’elements que evoquen tant la vida quotidiana com el procés creatiu de l’autor. Aquesta atmosfera inacabada i viva dóna una gran profunditat visual i emocional a l’obra, convertint l’espai escènic en un reflex directe del conflicte intern dels personatges.
Pel que fa a les interpretacions, el muntatge assoleix un nivell altíssim. Josep Maria Pou ofereix una actuació imponent, d’una profunditat i una autoritat escènica que captiva des del primer instant. Domina el temps, la paraula i la presència amb una naturalitat impressionant, construint un personatge ple de contradiccions i força interior. Al seu costat, Clàudia Benito signa una interpretació brillant, capaç d’aportar llum, sensibilitat i fermesa a un text exigent. Benito converteix el diàleg entre tots dos en un autèntic pols emocional i intel·lectual.
VALORACIÓ PERSONAL
Personalment, Gegant m’ha semblat una obra impactant i necessària. És d’aquelles peces que et fan sortir del teatre amb més preguntes que respostes, i això ja diu molt del seu poder. He trobat fascinant la manera com tracta temes complexos sense caure en el discurs fàcil, convidant constantment a la reflexió. És teatre d’idees i d’ànima, interpretat amb una honestedat desarmant. Una proposta d’alt nivell que confirma, un cop més, la força del teatre com a espai de pensament i emoció.
Dídac Haro
