LA CONFUSIÓ
Sala Flyhard - fins al 08 de desembre de 2025
SINOPSI
“Avui canvia tot”. Aquest és el títol del discurs motivacional que la Lorena Miguel, exitosa coach i influencer, està a punt de penjar a les seves xarxes socials. Però just abans d’acabar-lo, algú truca al timbre de la seva consulta. És estrany, amb la tempesta que està caient. Tot i això, la Lorena obrirà la porta. Seran precisament aquesta tempesta, aquest timbre i la persona a qui la Lorena deixarà passar aquells que convertiran la seva frase típica, tòpica i arxirrepetida, en una inquietant profecia: Definitivament, avui canvia tot.
ANÀLISI
La confusió posa el focus en el món dels “gurús” de l’autoajuda i els influencers que intenten donar sentit a la vida amb consells i frases fetes. L’obra aborda una temàtica complexa: l’homofòbia latent en determinats cercles pseudointel·lectuals, on la correcció política i el suposat pensament obert sovint amaguen prejudicis molt més profunds. En alguns moments aconsegueix fer reflexionar sobre el buit que hi ha darrere de tanta retòrica motivacional. El text, però, presenta llums i ombres: si bé té passatges enginyosos i moments de veritat, també mostra una estructura irregular i una trama que, a mesura que avança, es torna més caòtica i difícil de seguir.
La proposta escenogràfica és visualment atractiva i coherent amb efectes visuals i sonors molt ben trobats. Els elements escènics juguen amb els espais i els simbolismes propis del món digital i de les aparences. Pel que fa al treball actoral, cal destacar especialment la feina de les intèrprets, que sostenen el muntatge amb energia, precisió i naturalitat. Mostren un gran domini del tempo i aconsegueixen donar vida a personatges que, tot i les seves exageracions, resulten reconeixibles i propers. Gràcies a elles, l’obra manté l’interès i troba un equilibri entre la crítica i la comèdia.
VALORACIÓ PERSONAL
Personalment, La confusió m’ha semblat una obra amb bones intencions i moments inspirats, però amb un desenvolupament irregular que li resta força. Hi ha instants de reflexió i alguna rialla genuïna, però també escenes que busquen la comicitat sense acabar d’arribar al públic. Potser el principal problema és que el guió no acaba de trobar un to clar entre la sàtira i la comèdia de situació.
Tot i això, el bon treball de les actrius i una proposta escènica cuidada fan que el resultat sigui interessant i amb detalls a valorar. Una obra amb llums i ombres, que deixa sensacions mixtes però també algun motiu per pensar.
Dídac Haro
