HONESTEDAT
Akadèmia - fins l’11 de gener de 2026
SINOPSI
Una actriu veterana es nega a rodar una escena de nu crucial, desfermant un conflicte amb el seu jove director i amic, una decisió que amenaça amb trencar la seva relació. Aquesta negativa, aparentment professional, revela un profund debat sobre l’honestedat artística, el consentiment i el poder en les relacions personals dins del món audiovisual. Un duel intens on l’amistat es posa a prova i els ideals topen amb les cures, l’estima o l’ambició.
ANÀLISI
Honestedat és un muntatge que confia plenament en la força del text i de la interpretació. La dramatúrgia de Francesc Cuéllar està construïda amb gran precisió i intel·ligència, i desplega un discurs ric en matisos que obliga l’espectador a revisar constantment el seu posicionament. No és una obra que busqui respostes clares, sinó que exposa contradiccions i zones grises amb una lucidesa notable, convidant a una reflexió profunda sobre les relacions, l’ego, la vulnerabilitat i la responsabilitat emocional.
Interpretativament, l’obra és d’una exigència elevada. Míriam Iscla i Dafnis Balduz assumeixen aquest repte amb una solidesa impressionant. El seu treball es basa tant en el domini del text com en l’ús del silenci, les mirades i la presència escènica. El diàleg es construeix com un autèntic combat emocional, sostingut amb veritat i una complicitat molt afinada.
La posada en escena, simple pero plena de matisos i elegant amb un predomini del blanc, contrastat amb el negre del vestuari i dels objectes, crea un espai carregat de significat que reforça el conflicte intern dels personatges. L’escenografia i la il·luminació treballen al servei del text, generant una atmosfera íntima, tensa i continguda que concentra tota l’atenció en la paraula i en el que s’hi diu —i en el que no.
VALORACIÓ PERSONAL
Personalment, Honestedat m’ha semblat una obra molt potent i incòmoda en el millor sentit de la paraula. És un muntatge que no et porta de la mà ni et diu què has de pensar, sinó que et situa davant d’un mirall i et convida a qüestionar les teves pròpies relacions, conviccions i límits.
El duel interpretatiu és extraordinari i sosté tot l’espectacle amb una tensió creixent que no decau en cap moment. El dolor, la fragilitat i els conflictes dels personatges es transmeten amb una veritat que impacta i que deixa empremta.
Honestedat és una proposta valenta, exigent i profundament humana, que assumeix el risc de mirar de cara allò que incomoda i demostra que, quan text, direcció i interpretació estan al servei del mateix objectiu, el teatre pot esdevenir una experiència colpidora i necessària.
Dídac Haro
