DESAPARELLATS
Espai Texas - fins al 25 de gener de 2026
SINOPSI
El Ton i l’Anna viuen atrapats a la rutina de parella fins que, un dia, descobreixen dins del lavabo de casa una porta a un univers paral·lel. Allà hi troben versions diferents d’ells mateixos: més lliures, més valents, més divertits… però també més desconeguts. En aquest nou món es faran moltes preguntes: És aquesta la vida que realment volen? Si es trobessin de nou, s’escollirien? Desaparellats és una comèdia tendra i esbojarrada sobre les segones oportunitats, l’amor i les decisions més importants de l’existència.
ANÀLISI
Desaparellats és una comèdia amb una intel·ligència i una sensibilitat molt per sobre de la mitjana. La seva gran virtut és la capacitat de convertir una premissa quotidiana —la convivència, les rutines, les petites crisis— en un joc teatral ple d’imaginació, ritme i veritat emocional. L’obra bascula constantment entre el gag fresc i l’impacte íntim, i ho fa amb una naturalitat sorprenent.
El text és molt fi: sap quan fer riure, quan apretar els personatges i quan deixar un silenci perquè el missatge arreli. No vol alliçonar, però diu moltes coses. I tot això funciona perquè els actors hi posen una energia i una complicitat excepcionals. El treball de tempos, mirades i rèpliques és precisíssim, i fa que el públic entri immediatament en el joc.
Pel que fa a l’escenografia, lluny de ser senzilla, presenta una proposta ben resolta i tan detallada com cal per situar-nos en l’univers de l’obra. No és una escenografia innovadora o transgressora —ni ho necessita—, però és exactament la que ha de ser: coherent, funcional i perfectament integrada al tipus de comèdia que es vol explicar.
VALORACIÓ PERSONAL
Personalment, Desaparellats m’ha sorprès molt més del que m’esperava. És una comèdia que entra fàcil però que està construïda amb molt d’ofici: timings precisos, silencis que pesen, rèpliques que esclaten al moment just i un repartiment que sap exactament què està fent. Hi ha una complicitat escènica tan natural que gairebé sembla que estiguis espiant una parella real en plena crisi… però amb un punt d’humor que ho fa tot deliciós.
En conjunt, és un muntatge que fa riure, que emociona i que diu coses importants sense necessitat de cridar. I això, en comèdia, és dificilíssim. Un imprescindible de veure aquesta temporada.
Dídac Haro
